Mumare planxava a la fonda, darrera la finestra de l’estudiet. Era una finestra amb persianes verdes i amb vidrieres de color beix clar, que en deien "color marfil". Els vidres eren curiosos, perquè no eren ben regulars, sinó que tenien qualque falla, i allò deformava la imatge que s’hi transparentava, de manera que la gent que passava pel carrer es convertia momentàniament en un monstre, en veure-la de pel tros fallat.

Passava un fillet amb la maleta d’anar a escola i, un instant, era una tortuga gegantina. Passava un cavall amb un carro i era un canó amb rodes. Passava un vell amb una boina, i era un buda amb una albergínia pansida damunt la clespa. Vegades hi feia hores, mirant com mumare planxava i xerrava amb la cosidora, i veient transformar-se la gent pel vidre irregular de la finestra. Els al·lots eren granotes verdes que tenien una serp dins la boca. Na Rosalia d’allà davant era una princesa descalça, amb un vestit vaporós, tot fet de cotó de sucre. Es Moixiner, un veí que sempre somreia i que feia de caraboner, era un pallasso vestit de vermell amb rodones negres. En Bep Ses Ganyes, un altre veí que tenia una barca a Baixamar, així com estossegava anava gitant pessetes rúbies. Es Moixiner es va morir un any d’aquells, i abans de morir encara va tenir esma de rentar-se, per por de no embrutar de sutge el cel. En Bep Ses Ganyes es va perdre en la barca i el van trobar al cap d’una setmana, encara agafat a la canya del timó. Vaig veure passar el seu enterro davant la finestra de l’estudiet, per on hi desfilava tota la vida de la ciutat.

Un altre dia, jo escoltava mumare i la cosidora que xerraven i va venir na Lues. Na Lues era una veïna que havia tingut un fillet del cel, i no tenia gaire seny. Quan va ser al tros fallat del vidre es va transformar en una moixeta. Va entrar a l’estudiet i quan parlava, és clar, feia moixonies d’animalet vessiat. Jo la trobava embafadora per demés i frissava que se n’anàs, però mumare li deia que el fillet era preciós i ella semblava que no se n’aniria mai. Fins que va dir que el fillet tenia gana, perquè no parava de plorar, i es va obrir una part del sostenidor per treure’n una mamella llargaruda com una aluda de confits. Quan se’n va haver anat, mumare va dir a la cosidora:

--Que ho has vist, quines mames més llargarudes que té?

--Lletges...